REMEIS CASOLANS

LA TREMENTINA

El procés originari d’elaboració de la trementina partia de l’extracció de la resina del pi roig, que un cop purificada -precipitades les impureses – , estava llesta per utilitzar pel que s’escaigués. Quan s’ha refredat el seu aspecte és de sòlid cristal·lí.

De les resines, un cop destil·lades amb aigua o vapor, se n’extreuen dos components:

  • La pega grega és el residu sòlid que compren el 70-80 % de la resina, i el seu ús prové ja des de l’antiga Grècia i temps més antics.
  • L’essència de trementina, també anomenat aiguarràs, que es troba en proporció d’un 15-30 %.

Però el procés que se’n coneix de les trementinaires, és el d’una trementina reelaborada a partir de les matèries primeres comprades – pega grega i essència de trementina, a les drogueries i a les farmàcies respectivament.

Probablement degut a la dificultat d’utilitzar-la tal i com és verge i per estalviar-se el procés de recol·lecció de la resina, optessin per fabricar-la elles mateixes comprant per separat els seus components, tot i afegint “cera groga”, oli d’oliva o seu d’animal, i elaborar així una trementina més fluixa, aprestada i tanta com n’haguessin de menester. La trementina era feta quan un cop freda, “filava” –rajava com un fil.

Així, doncs, cada trementinaire fabricava la trementina a la seva manera i se’n podien trobar de diferents textures, colors i fluïdesa:

  • A més quantitat de cera o greixos, més untosa quedava, i així era bona per les pomades i ungüents.
  • A més escalfor, més torrada quedava la resina i adquiria una tonalitat més fosca i rogenca.
  • I quanta més essència de trementina s’hi afegís, més fluida es tornava.

L’ideal era aconseguir un fluid que trigués temps en cristal·litzar, que no fos tan enganxós com la resina original però que tanmateix tingués idèntiques virtuts.
La trementina exposada al Museu data de l’any 1953 i encara “fila” com la mel.
Un sistema de producció senzill, molt utilitzat quan eren fora i s’acabava el producte, era fondre lentament 1 kg de pega grega afegint després, fora del foc, 1⁄2 litre d’essència de trementina i tot ben remenat, escalfar de nou fins “arrencar el bull”. Aquesta, però, tenia l ́ inconvenient de què es solidificava al cap de poc temps, ja que l’aiguarràs és força volàtil.

UTILITZACIÓ I VIRTUTS

L’ús més freqüent que es dona a la trementina és en forma de pegat sobre la zona afectada. Es diposita un raig de trementina sobre un drap de vellut i s’aplica allà on hi hagi el mal. Es deixa que ella mateixa actuï.
També es pot posar un raig directament sobre la pell, com és en el cas de voler extreure una punxa.

Als pegats de trementina se’ls hi atribueixen moltes virtuts, però s’ha de saber que sobre la pell actua com a irritant i pot provocar èczemes a persones sensibles si s’aplica d’una manera continuada.
Eren, per tant, molt utilitzats contra el dolor, allà on hi havia algun cop, torçades i altres esmolladures, així com per l’àcid úric allà on dolgués.

Era bo també, per picades d’aranya, cuca o escurçó; per les ulceres – es “desecatiu” de tumors -, grans infectats -“tibava el pus”-, també es feien pegats contra els “cardans de pit” – això es constipat -, posant un pegat pel davant i un altre pel darrera, tot ben lligat.

Aquest remei era el més sol·licitat.

En el primer terç d’aquest segle el preu de la trementina era de 25 cèntims l’unça – 7,7pessetes el quilo – i a mitjans de segle es cobrava a 100 pessetes l’unça -3.000 pessetes el quilo.

ESSÈNCIA DE TREMENTINA (Olium terebenthinae)
També anomenat aiguarràs degut a la seva transparència i movilitat.
Es un oli incolor, lleugerament groguenc, que com a secant i dissolvent de resines, ceres i grasses no té competidor. A més de resinificar , es resinifica al mateix temps. L’essència de trementina es comercialitzava a les farmàcies i posteriorment, a les drogueries.

PEGA GREGA (o Colofònia)
El seu nom es deu a la ciutat de Colofó, a l’Àsia Menor. Aquesta ciutat, juntament amb Grècia, eren els principals centres de comerç de colofònia.
La pega grega pot presentar diferents graus d’impuresa tot depenent de la temperatura arribada en el moment de la destil·lació per la seva obtenció; així, es pot trobar dins una gamma cromàtica que va des del vermellós cristal·lí fins a un daurat groguenc en el seu estat més pur.

Article publicat a l’edició del 2019


LES REMEIERES DE L’HORT

Les plantes aromàtiques, moltes d’elles també medicinals, desenvolupen uns principis actius i aromàtics que els permeten adaptar-se i sobreviure millor al medi. Aquestes plantes són bones amigues de les hortes i és bo plantant-ne entre les hortícoles ja que  poden afavorir els sistemes de defensa vegetal i les collites.

Alguns exemples d’aquestes espècies pel nostre hort són:

All, ceba, porro, cibulet…(Allium sp.)

  • Ajuden com a repel·lents de talps.
  • Plantades entre els rosers,  els protegeixen del pugó.
  • El cibulet (Allium schoenoprasum L.) es recomana plantar-lo entre les pomeres.

Menta ( Mentha ssp.) i piretre (Tanacetum cinerarifolium)

  • Són plantes repel·lents de formigues (que són les que alimenten el pugó).
  • L’herba cuquera o menta arvense (Mentha arvensis  L.) es recomana plantar-la entre les cols o les tomaqueres.

Caputxina (Tropaeolum majus L.)

  • Plantada al costat del bròquil i del cibulet, protegeix contra el pugó.

Julivert (Petroselium crispum)

  • Si es planta a prop dels espàrrecs,  es genera una sinèrgia que afavoreix el creixement dels dos conreus.

Boixac (Calendula officinalis)

  • És una bona repel·lent d’insectes, posada entre les regues.

Sajolida (Satureja hortensis)

  • Ajuda al creixement de les mongetes i als porros; allunya el corcó. Posada entre els rosers, sembla reduir-ne el míldiu i el pugó.

Borratja (Borago officinales L.)

  • Com que agrada a les abelles, cal plantar-la a prop dels fruiters o de les maduixeres, ja que facilitarà la pol·linització.

Camamilla (Matricaria recutita L.)

  • És una gran protectora del bròquil i família i de les patates, remolatxes i cebes. És una planta antifúngica, antibacteriana i repel·lent d’insectes i plagues.

Donzell ( Artemisia absinthium)

  • Serveix com a repel·lent de la mosca blanca de la col, com també les farigoles i l’hisop (Hyssopus officinalis).

Consolda (Symphytum,ssp.)

  • Les fulles de la Consola, col·locades a la terra voltant les tomaqueres, carxoferes, vinya o magraners, ja sia fresques com seques, senceres o picades, afavoreixen la floració i bona producció.

Coriandre (Coriandrum sativum L.)

  • Atrau a les abelles.
  • És un repel·lent del pugó.

Anet o fonoll pudent (Anethum graveolens L.)

  • Cal plantar-lo entre les cols; allunya el pugó i l’aranya roja.

Saüc (Sambucus nigra L.)

  • Quan preparem compostatge per l’hort, es recomana posar-hi fulles de saüc, ja que ajuden a repel·lir insectes com les mosques.

Fonoll (Foeniculum vulgare)

  • El posarem lluny de l’hort, ja que inhibeix el creixement d’altres espècies

Ortiga (Urtica dioica)

  • Enforteix les plantes del seu voltant, per exemple les tomaqueres.

Ruda (Ruda graveolens)

  • Es recomana plantar una planta de ruda a prop dels gerds; té propietats insecticides.

Valeriana (Valeriana officinalis)

  • Estimula els sistema de defensa vegetal.

Per saber-ne més: Associació Etnobotànica Rusticana. Treballa pel foment de la cultura amb les herbes i la pagesia. Ha fet un a un recull d’experiències dels usos de les herbes aromàtiques i medicinals a l’hort i els seus beneficis interactuant amb la producció hortícola.

https://www.facebook.com/etnobotanicarusticana

https://blocs.xarxanet.org/lesremeieres/

Article publicat a l’edició del 2017


Publicat al calendari El Ermitaño de los Pirineos el 2008


 

6 respostes a “REMEIS CASOLANS”

  1. Joana Gay Costa ha dit:

    M’ ha agradat molt saber d’ on ve la dita “alto les seques” ja que ho dic i m’ agrada afegir a la meva parla expressions populars.
    Gràcies!
    Joana

  2. pilar armengol ha dit:

    PER LA INFLAMACIÓ DE LA BOCA

    Per la inflamació de la boca (dents, geníves….) va molt bé fer glopets de farigola bullida. Deixar-la refredar, i anar fent glopets i escupint-la. La farigola ajuda a desinflamar i també és desinfectant.

  3. Amadeu Carbó ha dit:

    PER TREURE L’OLOR D’ALL.

    Tothom pateix quan, després d’un bon ápat l’all ha tingut un paper important. Per exemple, en l’all i oli o be fregadet a la torrada.
    El fet de que el nostre alè pugui delatar-nos ens neguiteja, i força!
    Per evitar el trasbals només cal menejar arrels de bleda cuinades a la cendra o al caliu. I problema resolt!

    PER ATURAR EL SINGLOT.

    El singlot, espasme del diafragma involuntari, és molest de debò.
    Per tal que desaparegui cal que tanquem els orificis de les orelles amb els dits petits de les mans alhora que anem bevent glopets d’aigua d’un got.
    Veureu com ben aviat tornem a la pau corpòrea.

    PER SABER SI ENS HAN AIGUALIT EL VI.

    La física és del tot sàvia i si sabem alguns dels seus secrets pot convertir-se en un gran aliat.
    Si llencem una poma a un recipient ple de vi i aquesta es manté en flotació podem estar tranquils, aquell vi no l’han batejat. Ara bé, si la poma es precipita al fons del recipient ja podem anar a buscar el vi a un altre proveïdor, ja que l’actual ens aixeca la camisa.

    PER GUARIR LES MORENES

    No cal fer res més que assure’s sobre la pell d’un lleó i desapareixen.

    • Josep Mirall ha dit:

      Sobretot si está viu!

    • Xavi Montsech ha dit:

      Un lleó suposo que es un león en castellà. Com se consegueis això?

      • Calendari dels Pagesos ha dit:

        Aquestes recomanacions responen a l’ època de finals del segle XIX en que hi havia mercat de pells exòtiques i la gent creia en les propietats miraculoses que aportaven els elements animals. Evidentment, ara és difícil adquirir-ne. Seria bo trobar un altre remei per guarir les morenes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.