RECOMANACIONS PER AL CAMP

Els noms populars dels núvols, boires i vents

Quan l’agricultura i la ramaderia eren les activitats fonamentals de la major part de la gent del nostre país, el primer que feien els pagesos de bon matí era mirar el cel i saber si hi havia núvols o, a l’hivern, boira, i d’on venia el vent, degut a l’influencia d’aquests elements atmosfèrics en les seves collites i les seves vides.

El fet d’haver de donar un nom a aquests senyals del temps va crear, generació rere generació, un vocabulari d’una riquesa excepcional que constitueix un tresor popular que poc a poc es va perdent de l’ús oral dels pagesos.

Però gràcies a un pacient i perseverant treball de recerca, visitant poble per poble, i reunint unes quantes persones grans de molts municipis, majoritàriament pagesos i pastors, s’ha pogut recollir part d’aquest lèxic.

Aquesta recerca l’inicià l’any 1993 l’escriptor llicenciat en dret i filologia catalana, Albert Manent, amb la col·laboració d’en Joan Cervera, soci i president durant alguns anys del Club Excursionista de Gràcia, a més d’altres col·laboradors. Fruit d’aquesta recerca s’han publicat Els noms populars dels núvols, boires i vents de moltes comarques catalanes.

A la Segarra hi ha un vent anomenat vent de la fam, que procedeix del sud i arriba calent, amb conseqüències dramàtiques en èpoques passades, ja que mata les collites.

Hi ha noms que són comuns a totes les comarques: calçada (faixa de núvols, més a muntanya que a mar, coincidint amb la posta de sol, que pot indicar un canvi de temps), bassetes (que dóna peu a l’adagi popular “si al cel hi ha bassetes, a la terra pastetes”), ròdol (halo nuvolós al voltant de la lluna que indica canvi de temps),… però també n’hi ha de ben específics de la comarca i fins i tot d’un poble o d’uns pocs pobles en concret; per exemple a la Rabassa o a la Tallada diuen “Montserrat porta caparró, aigua a discreció”, o a Rubinat “cel de panxa de burra, a la terra aigua segura”.

Part del lèxic fins ara no estava catalogat en els diccionaris i repertoris publicats, com per exemple: la torre del Jeroni, la boira compixosa, la vigatana, l’aiguaberlot, els sagalets d’Olesa, l’euga del Pla de l’Orri, el Tinent de Gósol, el Bisbe de la Seu, el vent de Peguera, tots ells noms emprats a la comarca del Berguedà.

Joan Tomàs i Bilbeny

Article publicat en l’edició del 2017


Publicat al Calendari dels Pagesos el 2007


 

4 respostes a “RECOMANACIONS PER AL CAMP”

  1. Joan Burch i Buch de Can Gatziu (Vall de Llémena) ha dit:

    Per lluna vella (plena) s’ha de sembrar les mongetes i els fesols, les patates, els carbassons i les carabasses. S’ha de tallar o podar les plantes que els cauen les fulles i les serments (dels ceps).

    Per lluna nova es tallen o poden les plantes que no els cau mai la fulla. Si es sembren les plantes de l’horta (mongetes) creixen molt ufanes i treuen poques tavelles.

  2. josep mirall ha dit:

    Penso que seria molt interessant, amb la informació que teniu acumulada durant aquests 150 anys, que publiquesiu en aquesta web i també en paper, la influencia de la lluna en totes les feines del camp i del bosc.

    • Calendari dels Pagesos ha dit:

      La influència de la lluna a les feines del camp (tenim la dita: “Si no vols l’arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat”) així com de la pròpia vida de l’home (una altra dita diu dels fills que han de venir: “En lluna plena será nena i en lluna minvant será infant”) és un tema d’observació i saviesa dels nostres avantpassats i de discusió molt recorrent als nostres dies en que busquem explicacions científiques i exactes a totes les coses.

      Serà un plaer mirar de recollir totes aquelles coses que s’hagin publicat al respecte i un tema a tenir en compte per a properes publicacions. Convidem a tots aquells que en sapiguen coses que col.laborin per fer-ne un recull. Sobretot: recollir aquella saviesa dels nostres avantpassats o dels nostres pares o avis que encara són vius i ens les poden explicar perque no es perdin per sempre més.

  3. Calendari dels Pagesos ha dit:

    Per combatre els pugons, que tant perjudiquen als fruiters i verdures, anirá bé ruixar-los amb la fórmula següent: 10 grams de puntes de cigar barrejat amb un litre d’aigua. Es té en maceració durant 48 hores, es filtra i es ruixen les fulles atacades de pugons.
    (Consell pràctic publicat al Calendari dels Pagesos el 1931)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.