EL CALENDARI MEDIEVAL, UN INVENT ROMÀNIC

És durant l’època del Romànic que el sistema de còmput anual del temps es concreta amb l’assignació d’un episodi de la vida del camp a cadascun dels mesos de l’any. Es tracta d’un invent genuïnament romànic, que relaciona l’agricultura amb el calendari.

El calendari medieval reflecteix la vida pagesa d’aquell moment, amb els seus períodes d’activitat però també els seus períodes de descans. Cada mes s’associa amb la representació d’una tasca del camp, realitzada per un únic personatge o en grup, en una representació que té caràcter actiu i narratiu.

Es tracta d’una iconografia aliena, al menys aparentment, a la temàtica religiosa fonamental que s’estableix als principals programes iconogràfics. Estem davant d’imatges profanes, en el sentit d’allò que no és sagrat ni serveix a usos sagrats, que representen la societat i el treball a través del calendari i els oficis.

Entre les diferents tasques agrícoles, prenen el protagonisme els dos cultius bàsics medievals , el cereal i la vinya, juntament amb la cria i la matança del porc, l’animal més preuat per al camperol medieval.

Els primer exemple en l’àmbit del romànic català el trobem en escultura, als muntants verticals interiors de la Portalada de Santa Maria de Ripoll. És de mitjans del segle XII i molt recentment s’ha finalitzat la seva restauració. Un cas en teixit és l’extraordinari Tapís de la Creació, conservat a la Catedral de Girona, datat de cap al 1100. En pintura. si bé no pròpiament català però sí dins el mateix ambient artístic, tenim l’absis de la cripta nord de la Catedral de Roda d’Isàvena, de vers el 1170. En aquest cas tenim un calendari mesclat amb signes del zodíac. Per últim, tenim un altre cas en escultura de la Catedral de Tarragona, de cap al 1200, concretament en un cimaci a sobre d’un dels nombrosos capitells del claustre.

Tot i tractar-se d’una iconografia nova, pròpia del temps del romànic, les imatges empleades solen provenir d’imatges heretades del món antic, convenientment adaptades. En ocasions també tenim fons escrites medievals, com succeeix amb un poema sobre els mesos compost al propi Monestir de Ripoll en la primera meitat del segle XI, durant el govern de l’abat Oliva, i del qual deriven les particularitats iconogràfiques dels calendaris de Ripoll i Girona.

La iconografia de cada mes no és fixa, en ocasions s’ajusta al lloc on es troba la representació, afectat per les particularitats de temperatura, ritme d’estacions o costums, el que produeix diferències amb calendaris d’altres llocs d’Europa.

Passem ara a descriure, en les obres mencionades, les representacions de les tasques en relació a cada mes.

Al mes de març, a Ripoll el pagès llaura la terra sota els arbres que broten i un ocell. A Roda i a Tarragona es representa la poda dels ceps. En el darrer cas, un home talla els sarments secs amb una falç romana, mentre un altre cava al peu del cep amb una aixada, per a millorar-ne el creixement.

Les representacions de l’abril i el maig són més diverses. A l’abril a Girona el pagès llaura el camp amb una arada tirada per cavalls, com passa a Ripoll al març, mentre que a Roda es representa una dona, versió medieval de la Flora romana, que porta un ram de flors a cada mà. A Ripoll, en canvi, un pagès contempla com creix el blat, mentre està a l’ombra d’un arbre florit, sota el qual pasta una ovella.

Al maig a Ripoll un home i dues dones cullen la fruita primerenca d’un arbre. A Tarragona apareix una escena que té poc a veure amb les labors del camp. Es tracta d’un home a cavall, un noble si jutgem per la seva postura, doncs recolza una mà sobre la gropa del cavall, en una imatge que pot representar la caça, com també l’inici de la campanya militar anual. A Girona veiem representat un home que alimenta un cavall, també associat als preparatius de la guerra.

L’estiu és el període de major activitat per al pagès. A Ripoll i a Tarragona al juny tenim la sega del cereal. En aquest darrer cas dos pagesos van protegits amb barret i un d’ells aboca beguda a una copa, significant la calor del moment. També a Roda un pagès subjecta la dalla amb les dues mans per segar el fenc. Ben diferent, a Girona un home pesca al mateix temps que caça ocells.

També veiem l’ús de la dalla a Girona, al juliol, tot i que part de la imatge està perduda. A Tarragona dos homes venten el blat a l’era amb batolles i una forca, per separar el gra de l’espiga, escena que veiem a l’agost a Roda. A Ripoll en canvi el pagès carrega la garba, ajudat per la seva dona. A Roda un pagès, cobert amb un curiós barret per protegir-se de la calor, subjecta una espiga amb una mà, que està a punt de tallar amb la falç a l’altra mà.

A l’agost a Ripoll dos homes rodegen una bóta que servirà per a la verema. El primer es disposa a ajustar els cèrcols amb el martell, mentre l’altre està pujat a un tamboret subjectant un pèl llarg que probablement farà servir per netejar i donar brea a la bóta. A Girona apareix parcialment la feina de ventar el blat a l’era. A Tarragona la calor segueix sent la protagonista, fins al punts d’aturar les tasques agrícoles: veiem dos personatges asseguts, un dels quals beu d’una escudella.

Setembre és el mes de la verema. A Ripoll l’home talla amb cura el raïm amb una mà, i el deposita al cistell que sosté amb l’altra mà. També a Girona, a Roda i a Tarragona veiem veremar. A Tarragona dos homes ho fan sota una vinya emparrada recollint també amb cura el raïm, que tallen amb l’ajut d’un falcó. Un detall deliciós és veure un d’ells aprofitant per menjar-se’l.

A l’octubre a Ripoll un pastor toca el corn, mentre els porcs mengen glans sota un arbre, escena que a Roda veiem al novembre. A Roda i a Tarragona es representa una escena de bodega, en el darrer cas un home tragina dues portadores i un altre omple una bóta ajudat d’un bot i un embut.

Novembre és el mes de l’última tasca abans del descans hivernal: la matança del porc. A Ripoll, l’home està a punt de donar el cop de gràcia a l’animal amb una destral que subjecta amb la fulla cap a fora, per a no ferir-lo amb el cop. A Tarragona aquesta escena succeeix al desembre: un home es munta a cavall sobre el porc per a colpejar-lo mentre un segon home prepara una bacina per a recollir la sang. Com a contrast, el mes de novembre a Tarragona mostra un pagès ben protegit amb una caputxa que realitza dues tasques simultàniament: llaura la terra amb l’ajut de dos bous units pel jou mentre sembra les llavors, sostingudes en un davantal, per a la collita del proper any.

Els mesos del descans hivernal tenen dos grans protagonistes. Un és el menjar i l’altre el foc. És un període de fred intens, i tots dos elements són eixos de la reunió a la llar. És un moment per reposar, recuperar forces amb bon menjar i arreglar les eines del camp .

A Ripoll al desembre podem veure els esposos al costat de la llar, amb pernils penjats al seu darrera. També a Roda, dos personatges, probablement una parella, seuen a taula compartint un banquet.

En molts calendaris el mes de gener sol representar-se amb el deu llatí Janus Bifront, originari de la mitologia romana. Apareix al claustre de Tarragona, vestit amb túnica clàmide i creuant les cames per a subratllar la seva condició social elevada, com si fos un senyor feudal. Ens mostra les seves dues cares, una amb barba mirant cap a l’any que es tanca, i l’altra més jovenívola mirant cap a l’any nou, mentre està assegut a taula i dos servents li preparen un suculent banquet. A Ripoll trobem un motiu molt diferent, com és un llenyataire que porta un feix de llenya per a la llar, un motiu pràcticament anàleg al de Roda.

A Tarragona veiem al febrer un ancià, amb el fred al cos, que s’embolcalla en una capa gruixuda i amb caputxa, acompanyat d’un altre personatge que s’ocupa de servir-li beure i atiar el foc. Semblantment, a Roda hi ha un home que s’escalfa amb un foc. En canvi a Ripoll apareixen un home i una dona elaborant formatges. A Girona es representa un caçador d’ocells, que torna amb les seves preses penjades d’un pal.

Per a concloure,  diguem que la imatge artística permet conèixer costums de l’època, però no és mai una còpia de la realitat. La seva gènesi prové del pes de la tradició i de la intencionalitat del programa. Tot i això, són un document excepcional per a conèixer els costums del moment: què menjaven, com vestien, quin aixovar tenien a casa, els diferents treballs agrícoles, o quins estris feien servir al camp.

Xavi Lorenzo Figueras

Article publicat en l’edició del 2018

Links per a veure les imatges del calendaris

Portalada de Santa Maria de Ripoll: http://portadaromanicaripoll.blogspot.com.es/2014/02/el-calendari-de-la-portada-romanica-de.html

Tapís de la Creació de Girona: http://www.pedresdegirona.com/separata_tapis_1.htm

Pintures de la Catedral de Roda d’Isàvena: http://www.patrimoniodehuesca.es/roda-de-isabena-huesca-catedral-capilla-de-san-agustin-s-xii-y-archivo-s-xiii/

Claustre de la Catedral de Tarragona: http://cdatarragona.net/el-campthe-camp/la-nostre-ciutat/la-catedral/el-mensari/

Bibliografia

CAMPS I SORIA, Jordi (1995): Santa Maria de Tarragona. L’escultura del claustre, a Catalunya Románica, Vol. XXI. Fundació Enciclopèdia Catalana.

CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel A. (1996): “El calendario medieval hispano: textos e imágenes (siglos XI-XIV)”. Junta de Castilla y León.

CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel A. (1998): “Diagramas y esquemas cosmográficos en dos misceláneas de cómputo y astronomía de la abadía de Santa María de Ripoll (siglos XI-XII)”. En revista Compostellanum, Vol. 43, Nº 1-4. Archidiócesis de Santiago de Compostela.

CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel A. (2010): “La mesa del señor y la mesa del campesino. Alimentación y contraposición de estamentos a través de la iconografía del calendario medieval”. En “Comer, beber, vivir: consumo y niveles de vida en la Edad Media hispánica”, XXI Semana de Estudios Medievales. Coordinadora: Esther López Ojeda. Instituto de Estudios Riojanos.

CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel A. (2011): “El tapís de la creació”. Catedral de Girona.

DE PALOL, Pere (1988): Tresor de la Catedral de Girona: Tapís de la Creació, a Catalunya Románica, Vol. XXIII. Fundació Enciclopèdia Catalana.

DE RUEDA I ROIGÉ, Francesc Josep (1996): Sant Vicenç de Roda. Cripta nord, a Catalunya Románica, Vol. XVI. Fundació Enciclopèdia Catalana.

ORTEGA ALONSO, Andrés (2004): “La fiesta de Jano en la portada románica de la iglesia de San Pedro ad Vincula en Echano, Olóriz (Navarra)”. Cuadernos de etnología y etnografía de NavarraAño nº 35, Nº 79.

POZA YAGÜE, Marta (2009): “Las labores de los meses en el románico”. Revista Digital de Iconografía Medieval, vol. 1, nº 1.

VILLASEÑOR SEBASTIÁN, Fernando (2015): “Imágenes en los espacios marginales del edificio románico. Apuntes sobre canecillos, metopas y otros elementos decorativos” En “La imagen en el edificio románico: espacios y discursos visuales”. Fundación Santa María la Real.

YARZA LUACES, Joaquín (1987): Santa Maria de Ripoll. L’escultura monumental, a Catalunya Románica, Vol. X. Fundació Enciclopèdia Catalana.

Categories: ANY 2018. Enllaç permanent. 

Els comentaris estan tancats.