APROXIMACIÓ BIOGRÀFICA A JOAN AMADES

Aproximació biogràfica a Joan Amades.

Aquest any 2009 s’escau el cinquantenari de la mort del qui és sens dubte el folklorista mes prolífic del nostre país, Joan Amades i Gelats. Fill del Raval barceloní, va conrear l’etnografia i va recollir materials de temes folklòrics d’arreu dels territoris de parla catalana.  La seva obra reuneix prop de quatre-cents títols entre llibres, articles, opuscles, separates, etc. Alguns encara son pendents de publicació. Hi trobem escrits relatius a gegants, bestiari, oficis, música i dansa, literatura de fil i canya, rondallari, llegendari, jocs, teatre popular, entre d’altres.

En Joan Amades va néixer el 23 de Juliol de 1890 a redós d’una família obrera, arribada a Barcelona amb la immigració que a mitjans del segle XIX deixava el castigat entorn rural català per provar una vida millor en el que havia de ser una ciutat d’oportunitats i fortuna.

Motivat per l’interès especial del seu pare perque aprengués de lletra, Amades ingressa a l’escola Víctor Hugo. La seva vida acadèmica però, és curta i als nou anys d’edat deixa els estudis per ajudar en l’economia familiar. La poca escolarització d’Amades el va condicionar a ser autodidacta. Alguns estudiosos del personatge incideixen especialment en aquest aspecte en dos sentits: uns remarquen l’esperit emprenedor i de treball del folklorista, mentre que uns altres evidencien determinades llacunes en el seu coneixement i mètode científic.

De ben jove reconvertí el negoci familiar d’una draperia en llibreria de vell, fet que seria clau en la formació d’un Amades molt jove per la seva avidesa en llegir la majoria de material que entrava en el seu establiment. D`altres referents culturals també intervingueren amb força en la seva formació: la cultura obrera de finals del s.XIX, en plena efervescència al seu barri natal, l’excursionisme, l’ateneïsme, i l’esperantisme van ser unes de les seves principals fonts de coneixements.

En un primer moment, però, els interessos de Joan Amades passaren per l’estudi d’altres àmbits com ara els insectes, la cosmografia, l’astronomia, la grafologia, l’esperanto. D’algunes d’aquestes matèries, Amades n’havia fet estudis, publicacions i conferencies.

A partir del 1915 Joan Amades comença a interessar-se especialment pel folklore. Dos factors determinen aquesta motivació que acabarà per ser la seva dedicació exclusiva. El primer, la descoberta del país, el territori, els seus costums i tradicions a partir de la seva activitat en la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i un segon factor és el coneixement en el camp de les tradicions i costums populars per part de Teresa Gelats, la seva mare, que havia d’exercir de pol engrescador del que es convertiria en el  folklorista mes important del país. D’aquesta època de folklorista incipient daten les seves col·laboracions recollint material per l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya dirigit per Valeri Serra i Boldú.

Al llarg dels anys vint Amades ja centra la seva atenció en el camp etnogràfic, recollint materials de tota mena sempre que vinguin de la tradició popular. En aquesta dècada construirà els fonaments del que seria la seva obra. És en aquest període quan establirà relació amb el món universitari i amb investigadors com Batista i Roca, Bosch i Gimpera, etc. fet que li permetrà contextualitzar els materials que recull. D’aquesta època son les col·laboracions d’Amades amb A.Griera per la confecció de l’Atlas de Llengua Catalana. En el camp concret del folklore tindrà contacte amb Rossend Serra Pagès màxima autoritat en la matèria a primers de segle.

L’afany per recollir materials populars i tradicionals es converteix en una tasca prioritària, quasi be obsessiva. El seu objectiu principal és el de preservar un patrimoni que, al seu entendre perilla davant d’un món cada cop mes industrialitzat i canviant. Mes d’un cop havia expressat aquesta fita i fins i tot qüestionava la seva capacitat d’interpretar tot el material que recollia. A Folklore de Catalunya Vol. III pag. 1260  ho reflecteix així: “Cal fer una arreplega el més gran possible de materials que permetin la construcció de l’edifici immens de la nostra tradició. Si no ens sentim prou preparats o prou capacitats per a destriar i ordenar els materials recollits, no per això ens deturem en la nostra tasca, acumulem-los i que els trobin reunits els qui ens vinguin darrera més competents i ensenyats que nosaltres.”

A  partir de 1926 el nom d’Amades comença a agafar volada. El seu treball transcendeix no només a Catalunya sinó a la resta de l’estat Es considerat com la persona amb mes coneixements en qüestions de cultura popular i tradicional, fet que provoca que se’l demani per fer intervencions, xerrades i conferencies per tot el país. Les seves  intervencions periòdiques a Radio Associació de Catalunya permeten difondre el seu missatge i que arribi a tots els racons del país fent mes sòlida encara la seva popularitat

Els anys trenta la professionalització de Joan Amades com a etnògraf és un fet inqüestionable. La publicació de la Biblioteca de Tradicions Populars amb 42 volums entre el 1933 i el 1937 el converteix no només en l’autor dels estudis sinó també en l’editor. La magnitud d’aquesta biblioteca l’obliga a una dedicació en exclusiva deixant de banda altres tasques i encàrrecs que havien estat fins aquell moment part dels seus ingressos.

La Guerra Civil Espanyola provoca l’exili de milers de persones. Intel·lectuals, politics, gent compromesa amb l’esperit de la República, fugen del feixisme. Durant aquesta diàspora, i segons Consol Mallofré, cunyada d’Amades, més d’una persona s’ofereix per  preparar-li l’exili i ajudar-lo a sortir de Catalunya. El folklorista es negà sempre a marxar del seu país i separar-se dels seus estudis i de tot el material que havia recollit. Acabada la confrontació bèl·lica, va ser objecte d’acusacions pel fet de la seva declarada catalanitat. Aquestes acusacions no van provocar gaires mals de cap a Amades que es conformà en treballar de franc per el Museu d’Arqueologia durant mig any i  fins després del 1945 no va poder tornar a publicar en català amb assiduïtat.

La postguerra però serà el període de les grans obres i del reconeixement internacional. És membre actiu del projecte del Museo de Artes i Tradiciones del Poble Espanyol i treballa a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona com a responsable de la secció de gravats.  participa amb comunicacions i ponències en congressos d’etnografia internacionals quan la realitat social i política del país no facilitaven aquesta mena de tasques. Malhauradament una hemiplegia va aturar la producció de Joan Amades quan la seva obra adquiria el tó i el matís de la maduresa.

Superada la malaltia, però amb seqüeles, torna a l’activitat, i els seus ajudants Pere Busquets i Consol Mallofré seran mes importants que mai per dur a terme els projectes editorials de Joan Amades que poden considerar-se definitius en el camp dels estudis etnogràfics a Catalunya. Concretament El Costumari i Folklore de  Catalunya seran les grans obres de recopilació de materials que el projectaran al reconeixement internacional.

Joan Amades mor a l’edat de 67 anys, un 17 de gener, diada de Sant Antoni d’ara fa cinquanta anys, curiosament una de les diades mes riques en manifestacions festives del nostre calendari tradicional. Els missatges de condol arribats de persones, estudiosos, i institucions d’arreu del món dedicades a l’etnografia, folklore, antropologia etc. reflecteixen la talla personal i la transcendència professional de Joan Amades i Gelats.

Científics o no, els treballs de Joan Amades han esdevingut referent inel·ludible pels estudiosos actuals. Però encara és mes important, si bé  poc reconegut, el paper de les seves recerques en el procés de la recuperació festiva dels pobles i ciutats de Catalunya. Els materials recollits en els treballs del folklorista, van ser fonaments indiscutibles per reconstruir i recopilar el patrimoni festiu i folklòric malhauradament perdut en els períodes tèrbols de la nostra història recent.

Per exemplificar de manera tangible l’abast i influència de l’obra d’Amades podem observar que en el camp de l’ensenyament el Costumari ha servit de material inesgotable per a la docència, una font d’informació valuosa de la que han aprofitat força mestres, formadors i educadors. En aquest ordre d’idees, també es fa difícil d’imaginar el context festiu català actual sense l’empremta del folklorista: gegants, nans, i bestiari, recuperats a partir de Gegants Nans i altres Entremesos i tantes altres expressions o manifestacions festives documentades i recreades a partir dels seus treballs i investigacions.

La seva tasca de recerca, va generar una important quantitat de material que actualment es troba localitzat a la Biblioteca Arxiu Joan Amades. En aquest fons arxivístic s’hi troben dipositats  la biblioteca personal, l’obra del folklorista, l’hemeroteca, i la totalitat del seu fons arxivístic.

Nota: Tota aquesta documentació pot consultar-se amb cita prèvia al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Amadeu Carbó i Martorell.

___________________

Per saber-ne mes: www.joanamades.cat

Categories: ANY 2009. Enllaç permanent. 

Els comentaris estan tancats.