MAGATZEMS DE BIODIVERSITAT AGRÍCOLA

Si preguntem a una persona del carrer què li suggereix la paraula biodiversitat, probablement ens parlarà d’espècies animals més o menys exòtiques en perill d’extinció. Però més preocupant és encara, perquè en depèn l’alimentació del ser humà, la pèrdua de biodiversitat agrícola. Fins i tot l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura (FAO) reconeix que la pèrdua de la biodiversitat agrícola ha incrementat la vulnerabilitat de l’agricultura i ha empobrit l’alimentació. Actualment només 4 espècies vegetals (patata, arròs, blat de moro i blat) i 3 espècies animals (vaca, pollastre i porc) ens proporcionen més de la meitat de l’alimentació humana. S’estima que a Europa s’han perdut fins a un 70% de les varietats de fruita i verdura que es conreaven  a principis del segle XX, sempre perquè s’han imposat les varietats comercials, i que el sud-est asiàtic ha perdut el 90% de les varietats d’arròs. A nivell global les catàstrofes naturals, els conflictes bèl·lics, la contaminació, la invasió d’espècies foranies i el canvi climàtic amenacen també la diversitat dels conreus.

Les espècies vegetals són una font inesgotable de recursos, gran part d’ells encara avui desconeguts;  moltes persones arreu del món es dediquen a buscar medicaments, matèries primeres o aliments que podran ser utilitzats en el futur. La biodiversitat constitueix un banc de gens que serveix als investigadors per buscar noves característiques per millorar les plantes. A més, és la que pot garantir que, en cas de plagues o d’alteracions climàtiques, la possibilitat de que una variant o altra sobrevisqui i resisteixi sigui major. La conservació de les espècies vegetals agrícoles no és, doncs, una activitat altruista; la biodiversitat constitueix un recurs essencial per assegurar l’alimentació de la humanitat en un moment on aquesta perilla.

Una de les iniciatives per a intentar salvar aquesta riquesa genètica, és emmagatzemar-la en els Bancs de Germoplasma i, en concret, els Bancs de Llavors. Els bancs de germoplasma emmagatzemen llavors, teixits, pol·len, espores o ADN d’espècies vegetals. Un banc de llavors és una col·lecció d’espècies vegetals en forma de llavors conservades en un ambient a molt baixa humitat i temperatura, i ocupant molt poc espai. Això assegura la seva supervivència durant molt de temps. Es mantenen les espècies en estat de repòs i es poden fer germinar sempre que es necessiti material fresc, ja sigui per a noves investigacions o per obtenir plantes i tornar-les a introduir en el seu hàbitat natural en el qual estaven en perill d’extinció. Els bancs de llavors estan considerats com el mètode més segur i eficaç de preservar la diversitat genètica fora del medi natural. Però les llavors no es poden emmagatzemar indefinidament; les de gira-sol o de cereals poden conservar-se durant dècades o inclús centenars d’anys, però una llavor de pèsol, per exemple, només germinarà amb èxit si ha estat conservada un màxim de 30 anys. Per això és essencial que els bancs de llavors distribueixin cada any un cert nombre de llavors perquè siguin sembrades, i després es recullin noves llavors procedents del camp. És a dir, la biodiversitat ha d’estar també present al camp.

Els conflictes d’Irak i Afganistan han destruït alguns bancs de llavors d’aquests països,  un tifó a les Filipines el 2006 va esborrar del mapa el seu banc de llavors, i el tsunami al sud-est asiàtic el 2004 ha posat en perill i fins i tot ha fet desaparèixer alguns conreus. Per tal de preservar les llavors d’aquets desastres naturals o conflictes bèl·lics, s’ha inaugurat no fa gaires mesos el banc de llavors més gran del món, en el que és previst de preservar-hi fins a 4,5 milions de llavors de diferents espècies de tot el món en els propers 10 anys A banda de garantir la biodiversitat, aquest banc també servirà per lluitar contra la fam i la pobresa als països en vies de desenvolupament. S’ha triat per a la seva ubicació una illa de l’arxipèlag de Svalbard, a l’Àrtic, pertanyent a Noruega. El magatzem de llavors s’ha construït a 120 m de profunditat en subsòl permanentment glaçat. La baixa temperatura i l’accés limitat d’oxigen asseguren una reduïda activitat metabòlica de les llavors, que n’alenteix l’envelliment. De moment ja hi són emmagatzemades 48.000 mostres de varietats de blat i 7.000 varietats de blat de moro provinents del Centro Internacional para el Mejoramiento del Maíz y Trigo (CIMMYT) de l’estat de Mèxic.

Deixant de banda aquestes iniciatives a nivell global, cal tenir present que el paper de cadascú de nosaltres és important, i que, en aquest sentit, el consumidor pot fer molt per la recuperació de la biodiversitat agrícola, ja que moltes de les varietats s’han perdut pel seu poc interès comercial, sobretot perquè no són aptes per al seu transport a llargues distàncies. Però sí que aquestes varietats tindrien un interès per a l’autoconsum o per a un mercat local. Les varietats de conreus locals solen tenir, a més de grans qualitats nutritives i organolèptiques, una gran riquesa genètica que els ofereix protecció contra plagues i malalties, adaptació a sistemes agrícoles complexos i en els que s’apliquen una gran diversitat de sistemes productius i adaptació a les condicions de sòl i de clima locals. Consumir, per tant, varietats locals podria ser la nostra contribució a la conservació de la biodiversitat agrícola.

Joan Tomàs Bilbeny

Categories: ANY 2009. Enllaç permanent. 

Els comentaris estan tancats.