MENJAR O COMBUSTIBLE?

El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, elaborat per la Generalitat, preveu que el consum de biodièsel l’any 2015 equivalgui a un 15% del total de gasoil distribuït a Catalunya. D’on provindrà la biomassa per tal d’aconseguir-ho? Si volem que la produeixi el camp català per evitar importar la matèria primera de l’exterior, és evident que els agricultors hauran de canviar part de la producció d’aliments per conreus energètics, és a dir, conreus destinats únicament a l’obtenció d’energia.

Aquests conreus són, bàsicament, la colza, la soia, el girasol i d’altres llavors oleaginoses, de les quals s’obtenen olis vegetals. I el blat de moro, el blat, l’ordi, el sorgo i la remolatxa, dels quals s’obtenen, per destil·lació, els alcohols. Tant els olis com els alcohols són susceptibles de transformar-se en biocombustibles per als motors dels vehicles. Per als d’encesa per guspira els alcohols són una alternativa a les gasolines; el més emprat és l’alcohol etílic o bioetanol, que s’obté per fermentació de matèries primeres sucrades amb un grau alcohòlic inicial del 10 al 15 %. Els olis vegetals s’empren millor en motors d’encesa per compressió o Dièsel.

L’ús dels biocombustibles en els vehicles ha agafat un protagonisme rellevant en els darrers anys al Brasil, primer productor mundial d’etanol a partir de la canya de sucre. Però és en els darrers mesos que més se n’ha parlat degut a una notícia que han donat a conèixer els mitjans de comunicació: la principal comercialitzadora del món de blat de moro, nord-americana, ha preferit vendre a les companyies energètiques nord-americanes que no pas als fabricants de l’aliment bàsic dels mexicans, la “tortilla”, com feia fins ara, doblant aquest aliment el seu preu de venda en sis mesos.

Entre els organismes que proposen augmentar la producció de conreus energètics hi ha la Unió Europea o l’IPCC (Intergovernamental Panel on Climate Change). També hi ha organismes oficials internacionals que demanen una reflexió abans de promocionar aquests cultius de forma massiva, com és el cas de la Comissió de Desenvolupament Sostenible de l’ONU.

Probablement hi ha certs aspectes positius en la utilització de biocombustibles en lloc de combustibles fòssils: reducció de gasos contaminants que provoquen l’efecte hivernacle o de sulfurs que produeixen pluja àcida, el fet de que ofereixen un estalvi de divises i una major autonomia i, per tant, més seguretat energètica davant d’un increment dels preus del petroli, un augment de la riquesa de certes zones agrícoles que s’estan despoblant (així ho defensa el president del Brasil, Sr. Luiz Inacio Lula da Silva).

Però els detractors també hi veuen efectes negatius: competència en els usos de les terres fèrtils, augment del preu dels aliments bàsics, posant fins i tot en perill la seguretat alimentària dels països del sud, perill de destrucció de massa forestal per augmentar la capacitat productiva, cosa que podria posar en perill la biodiversitat, cost més elevat respecte a altres fonts d’energia renovable, poc estalvi de producció de CO2 degut a l’esforç de producció i transport que poden requerir. Fins i tot hi ha qui afirma que el balanç energètic pot ser negatiu (balanç entre energia solar fixada en enllaços bioquímics i energia consumida en el conreu, bàsicament fòssil, gastada en els processos agronòmics com són llaurada, adobat, reg, fumigació…).

En qualsevol cas, el factor clau que incentivarà o no als agricultors perquè  dediquin part o tota la seva producció a conreus energètics és la seva rendibilitat econòmica. I aquesta dependrà de la cotització del petroli i de la intervenció de les administracions; actualment, la PAC dóna una ajuda directa “energètica” de 45 euros per hectàrea, i, des de primers de gener de 2003 i fins l’any 2012, la nova llei sobre “Impuestos Especiales” del Ministeri d’Hisenda assenyala que la fabricació, distribució i venda de biocombustibles no pagarà l’impost sobre hidrocarburs.

Un altre factor important serà la capacitat de transformació i la comercialització dels productes obtinguts; de moment Catalunya és pionera en la instal·lació de plantes productores de biodièsel: la primera va ser a Montmeló, que produeix biodièsel únicament a partir d’olis de fregir (1 litre d’oli residual domèstic es pot transformar en 1 litre de biodièsel, un cop netejat). Però també hi ha altres plantes com la de Reus o la que es preveu construir a El Morell que utilitzen llavors oleaginoses amb l’objectiu d’esdevenir carburants. A més existeix l’Associació Catalana de Biodièsel, que agrupa els productors i distribuïdors catalans de biocombustibles, amb la finalitat de garantir la qualitat i homogeneïtat del biodièsel, així com la continuïtat del seu subministrament.

Acabaran conreant els nostres agricultors cereals, base mil·lenària de la nostra alimentació, per a abastir indústries energètiques? Què succeiria amb els preus d’aquests cereals si algun dia es destinen cents de milions de tones a la producció de biocombustible arreu del planeta? Actualment als Estats Units per produir un 1% de les necessitats de benzina del país utilitzen més blat de moro que a Mèxic per alimentar més de 100 milions de persones. Per tant, la polèmica està servida: menjar o combustible? La terra ha de ser per alimentar a la gent, o als automòbils?

Joan Tomàs Bilbeny

Categories: ANY 2008. Enllaç permanent. 

Els comentaris estan tancats.