APEL·LES MESTRES

Apel·les Mestres i Oñós nasqué a Barcelona el 29 d’octubre de 1854, quan tocaven les 12 batallades de la mitja nit. Era fill de Josep Oriol Mestres i Esplugas, arquitece de la Catedral i autor del Gran Teatre del Liceu. Fou dibuixant, il.lustrador, poeta, dramaturg, crític, narrador, traductor, músic, floricultor i col.leccionista d’objectes d’art. Estimà la bellesa de les petites coses – flors, insectes, ocells – i mitificà la naturalesa, com ho reflexà en les seves poesies i cançons.

El dibuixant i il·lustrador

Apel·les Mestres, des de noi, s’aficionà al dibuix i s’interessava per tota mena de temes: figures humanes, indumentària, animals, paisatges rurals, dibuixos irònics, caricatures,… Estudià a l’Escola de Belles Arts, a Llotja.

Deixà molts àlbums de dibuixos. Col.laborà amb dibuixos i historietes a les revistes “L’Esquella de la Torratxa” i “La Campana de Gràcia”. Il.lustrà nombroses obres literàries.  També dibuixà cromos per a “Chocolates Amatlles”. I figurins teatrals. L’any 1874 començà la publicació del “Llibre verd”, on dibuixava tot el que veia o recordava. I, en particular, dibuixà innombrables il.lustracions per als seus llibres de creació literària, per als quals dibuixà també les cobertes i portades.

Va reivindicar el dibuix com a obra d’art: volia corregir la idea generalitzada que només els pintors eren artistes i fer adonar a la gent que també dibuixant es pot fer art.

Portada d’una composició musical dibuixada per Apel·les Mestres

L’activitat literària

Conreà el lirisme més pur i intimista i escrigué idil·lis, balades, epigrames, poemes, contes, memòries. També conreà el folklore i la prosa satírica. Creà ficcions literàries, com la del follet, que convertí en personificació de la natura.

El músic

Apel·les Mestres no volia que el consideréssin un músic. Com a màxim acceptava la denominació de “autor de cançons”. De fet, fou un músic popular. Publicà fins a 14 reculls de cançons, que es popularitzaren extraordinàriament.

Relacionava el cant amb la natura. Vegem com ho diu en els seus versos:

Tregueu-me, per Déu, aquesta sorpresa.
Digueu-me què he fet? He cantat, ja ho sé.
Però en fi, cantar no és pas cap proesa,
tot canta en el món i canta més bé.

Canten els ocells, canten les onades,
canten els canyars al bes de l’oreig
i canta el mestral per les serralades
i canten les fonts amb suau remoreig,

insectes i flors i fins el silenci,
tot canta com sap, plorant o rient,
tot diu sa cançó, sense que res pensi
en si agrada a algú, ni si ningú el sent.

Així mateix, doncs, i ja de naixensa,
sens saber perque jo també he cantat.
Per què preteneu dar-me’n recompensa
si no he fet res més que tot lo creat?

Apel·les Mestres fou amic de la major part dels músics del seu temps: Rodoreda, Morera, Granados, Vives,… Alguns d’aquests músics musicaren cançons i poemes seus o harmonitzaren les seves melodies. També fou amic d’artistes catalans del cant (Emili Vendrell, Mercè Plantada, Conxita Badia), que propagaren les seves cançons.

El viatger

A Apel·les Mestres li agradava viatjar. Estigué a Andalusia, Castella, Paris i altres llocs de França, I a Suissa, on va escriuire les “Alpestres”, els primers poemes catalans dedicats als Alps.

Potser algun antic excursionista recordarà una de les “Alpestres”, que comença així:

Dalt de la Jungfrau,
vora del cel blau,
tindràs un palau
en cada nevera…

Vida privada

Apel.les Mestres immortalitzà la casa on va neixer, situada al carrer de Sant Felip Neri (que avui no existeix), prop de la catedral i del palau del bisbe, en un llibre que titolà “La Casa Vella”. En aquest llibre recollí memòries d’infància i de joventut i està magnificament il.lustrat amb dibuixos al natural realitzats abans que el vetust edifici fos enderrocat l’any 1872.

Apel·les Mestres es casà l’any 1885 amb una noia parisenca, Laura Redénez, amb qui formà una parella unida i benavinguda. L’any 1898 la parella anà a viure a una torreta del Passatge Permanyer de Barcelona, que tenia un terrat que fou convertit en jardí.

Des de l’any 1900 Apel·les anà perdent la vista i hagué de deixar de dibuixar, La seva muller morí l’any 1920 i ell li dedicà dos llibrets meravellosos: “In memòriam” i “Semprevives.

Apel·les continuà a la Torreta del Passatge Permanyer, on visqué gairebé reclòs fins a la seva mort, que ocorregué el 19 de juliol de 1936, el dia que esclatà a Barcelona la guerra civil.

El llibre més important

Lliliana és considerat el més important dels llibres que concebé Apel·les Mestres. Conté nombrosos dibuixos a la ploma que ocupen pàgines senceres, en els que apareixen el bosc, els gnoms o follets, animals fabulosos i flors exuberants. I una història fantàstica protagonitzada per una parella de personatges imaginaris: Flor de Lis i Liliana. Liliana fou un intent, ben reeixit, d’Apel·les Mestres, per adaptar el seu esteticisme a la moda modernista.

Estanislau Tomàs Morera

Cromos de la Xocolata Amatller dibuixats per Apel·les Mestres

Categories: ANY 2008. Enllaç permanent. 

Els comentaris estan tancats.